Presentem aquesta estrena a Barcelona com a inauguració de la Setmana del Cinema Espiritual d’aquest any. Aquest jove director (Girona, 1975) després de l’èxit en la Quinzena de Realitzadors de 2006 amb Honor de cavalleria, va presentar en l’última edició del Festival de Cannes aquesta pel•lícula inspirada en les figures dels Reis Mags.

En una pel•lícula marcada per l’aposta de la senzillesa, i des d’un esperit una mica iconoclasta en el sentit de purificador de les imatges se’ns presenta la trobada dels Reis Mags amb la Sagrada Família. En un estil allunyat dels tons més tradicionals aquest film proposa un apropament significatiu a l’esdeveniment únic del naixement del Salvador.

Realitzada en blanc i negre, marcada per la profunditat dels paisatges i l’austeritat dels personatges assistim a un itinerari sorprenent.

Presenta Albert Serra. Comenta Peio Sánchez, director Setmana Cinema Espiritual.

Palma d’Or al millor director al Festival de Cannes 2007 i Globus d’Or 2007 al millor director i pel•lícula en llengua no anglesa, també va ser nominat als Oscar 2008 al millor director, guió adaptat (Ronald Harwood), fotografia (Janus Kaminski) i muntatge (Juliette Welfing).

Es tracta d’un film commovedor, lluminós i original, inspirat en fets reals que Jean-Dominique Bauby va relatar en la famosa obra autobiogràfica que dóna títol a la pel•lícula. Amb ella arriba a la seva maduresa creativa com a cineasta el pintor, escultor i fotògraf de Nova York Julian Schnabel, que va deixar entreveure el seu talent a Basquiat (1996) i Antes que anochezca (2000).

Una proposta sobre la resistència i el desig de viure.

Comenta Dr. Fernando García-Faria, president de Metges Cristians de Catalunya.

Basada en un conte d’Anatole France explica la història d’un nen recollit per un pescador que viu la seva infància estimat com un autèntic fill. Però un dia el pescador perd la vida al mar i el nen segueix esperant el seu retorn fins que l’aparició d’un crist flotant sobre les onades i l’arribada d’un misteriós personatge l’ajuden a trobar el seu camí a la vida.

Una bona producció amb excel•lents interpretacions i que ens permetrà reflexionar sobre el cinema religiós tradicional.

Comenta Montserrat Claveras, autora de “La Passió de Crist en el cinema”.

La pel•lícula que sembla el testament en ficció del mestre Ermanno Olmi arriba a les nostres pantalles amb cert endarreriment. El director va estar a Barcelona el mes de novembre de l’any passat presentant-la a la Filmoteca de Catalunya durant el Congrés sobre Teologia i Cinema organitzat per la Facultat de Teologia.

Es tracta d’una pel•lícula suggerent i recomanable per a l’espectador, una proposta que ha provocat el debat a Itàlia i que entre nosaltres corre el risc de passar desapercebuda.

Amb les seves llums i ombres intenta una relectura actualitzada de la figura de Jesús de Natzaret, però es distancia de l’església i del sentit religiós.

Comenta Armand Puig, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya.

Simon Rattle escull “La consagració de la primavera” en el seu debut com director de la Filharmònica de Berlín. L'orquestra està a la fossa, i sobre l'escenari més de 250 escolars es mouen al ritme de la música de Stravinsky en una coreografia creada per a ells per Royston Maldoom.

Hores, dies i mesos de treball desembocaran en un experiment artístic i pedagògic únic en el món. Un llarg camí fins que comencen a apreciar el valor de la representació col•lectiva i el lliurament a abandonar-se a la música i a utilitzar el cos per a expressar-la.

Comenta Toni Torrelles, marista. Responsable de Pastoral de la Fundació de la Escola Cristiana de Catalunya.

Lars (Ryan Gosling), un jove enormement tímid i dolç que viu en una petita localitat al costat del seu germà (Paul Schneider) i la seva cunyada (Emily Mortimer), duu per fi a casa a Bianca, la noia dels seus somnis. El problema és que Bianca és una nina que va encarregar per Internet, encara que Lars la tracta com si fos una persona real.

Encoratjats per una doctora (Patrícia Clarkson) i en un esforç per comprendre’l, la seva família decideix seguir amb la fantasia de Lars, de la qual aviat acabarà participant tot el poble.

Comenta Josan Montull, salesià. Autor de “Una lectura teológica de las historias de amistad en el cine contemporáneo”.

Un informe escrit el 1904 per un metge, advocat i aventurer català Bialet Massé revela l’abús i la injustícia que sofrien en aquells temps els treballadors i natius de l’Argentina.

Cent anys més tard i guiat per la veu de Bialet, el realitzador surt a recórrer aquest mateix país, per conviure amb el passat i el present d’un poble inmensament ric i alhora dominat i empobrit.

Un documental que mostra un lloc a on el temps s’ha parat.

Comenta Carmen Sobrevila, Fundació Catalunya-Amèrica Sant Jeroni de la Murtra.

Un film documental sobre la història d’un pintor d’icones que decideix instal•lar-se en un bosc al costat de Mink, un lloc a on varen ser enterrades moltes víctimes innocents que, procedint del cristianisme ortodox, varen ser massacrades tant pel nazisme com pel comunisme.

Un monestir ortodox en una illa del nord de Rússia. Un monjo pertorba la vida de la comunitat amb el seu estrany comportament. En efecte, s’estén el rumor que posseeix poders per curar malalties, expulsar dimonis i predir el futur. És el que pensen molts visitants que s’apropen a la illa. Però el monjo pateix, degut a una falta comesa a la seva joventut, i es considera indigne de l’interès que genera.

Un film atraient marcat per la urgència vital en la tradició formal del cinema rus exigent i contemplatiu.

Comenta Representant Església ortodoxa.

Basada en el quart llibre de la famosa saga de C.S. Lewis "Les Cròniques de Narnia".

Un any després dels increïbles esdeveniments de la primera part, els germans Pavensie tornen a reunir-se en aquest remot i meravellós món on descobriran que han passat més de 1.300 anys, calculats en temps narnià.

Durant la seva absència, l'Edat d'Or de Narnia ha acabat, i els Telmarins han conquistat Narnia que ara està dominat pel malvat Rei Miraz, que governa sense pietat.

Els quatre nens no trigaran a conèixer un nou i estrany personatge: el jove Príncep Caspian, hereu legítim al tron que s'ha vist obligat a amagar-se ja que el seu oncle Miraz trama el seu assassinat per a col•locar al seu fill nounat en el tron.

Amb l'ajuda del bondadós follet, un valent ratolí parlant anomenat Reepicheep, d'un teixó anomenat Trufflehunter i d'un Follet Negre, Nikabrik, els Narnians, liderats pels poderosos cavallers Peter i Caspian, s'embarquen en un extraordinari viatge per a trobar a Aslan, alliberar Narnia del jou tirànic de Miraz i restaurar la màgia i la pau al territori.

Comenta Pablo Ginés professor Universitat Abat Oliba.

Pel•lícula produïda per Metanoia Films, empresa creada per Eduardo Verástegui, el famós artista mexicà que ha declarat recentment trobar-se en un nou període de la seva vida marcat pel seu aprofundiment en la fe cristiana. Va obtenir el premi del públic de Festival de Toronto del 2006.

Plantejada des d’una mirada cristiana explica la història d’un famós futbolista que, per un desgraciat esdeveniment, adquireix una especial sensibilitat pel valor de la vida i el sentit de la família.

No es tracta d’un film discursiu i adoctrinador sinó marcat per la suggerència. Es tracta d’una proposta refrescant amb un argument senzill, però amb una força dramàtica a la vegada que esquitxat amb tocs d’humor.

Un cinema amable que es presenta des de la referència cristiana i que per fi s’estrena al nostre país.

Comenta Juan Orellana, Director del Departament de CEE.