Peio

Somriures i llàgrimes per al miracle de l’harmonia

Director: Radu Mihaileanu

Any de realització: 2006

Inclòs al cicle VII Setmana de Cinema Espiritual: Ferms en la fe.

Programació: Dies 16, 17 i 18 de novembre.

En la època de Brezhnev, Andrei Filipov era el millor director de orquestra de la Unió Soviètica i dirigia la cèlebre Orquestra del Bolshoi. Però en plena glòria, després de renunciar a separar-se dels seus músics jueus, entre els quals hi havia el seu millor amic, Sacha, va ser acomiadat. Trenta anys després, segueix treballant al Bolshoi, però ara… com a persona de fer feines. Una nit que Andrei es queda fins tard netejant el despatx del cap, troba un fax adreçat a la direcció del Bolshoi: es tracta d’una carta del Teatre de Châtelet convidant l’orquestra oficial a fer un concert a París. En aquest moment ordeix el pla per a reunir la seva antiga orquestra i recuperar el temps perdut.

I tot això amb la recerca de l’harmonia que suposa l’equilibri entre allò personal i allò comunitari, entre individu i societat, entre el músic i l’orquestra. Aquesta harmonia s’assoleix quan algú innocent i inspirat, una violinista amb un origen misteriós, condueix tots cap a dalt en una obertura decididament transcendent cap a Déu. Que no deixa de ser l’Algú amagat que opera el miracle d’aquella harmonia.

Recomanada per alumnes de 3r, 4t ESO i Batxillerat.

Una proposta per a trobar un sentit a la malaltia i la mort.

Director: Eric-Emmanuel Schmitt

Any de realització: 2009

Inclòs al cicle VII Setmana de Cinema Espiritual: Ferms en la fe.

Programació: Dies 19, 22 i 23 de novembre.

Pel•lícula entranyable basada en el llibre del mateix director, que explica la història d’un nen, Oscar, que es troba enfrontat a la mort a causa d’una leucèmia. Una venedora de pizzes, Mamie Rose, es converteix en la seva acompanyant espiritual i l’anima a escriure unes cartes a Déu, que s’aniran desgranant a l’entorn d’un joc, on cada dia representarà deu anys de la vida real. Així,
veurem en dotze dies a Oscar néixer, ser un adolescent, casar-se, viure les crisis de la responsabilitat i del matrimoni, fins i tot adoptar i viure el procés d’envelliment.

Imprescindible per a acompanyar els processos del dol i apropar-se a la mort des de la confiança i no tan sols des de la por.

Recomanada per alumnes de 3r i 4t ESO i Batxillerat.

El perdó del qual neix un poble

Director: Clint Eastwood

Any de realització: 2009

Inclòs al cicle VII Setmana de Cinema Espiritual: Ferms en la fe.

Programació: Dies 11, 12 i 15 de novembre.

El més suggeridor, des del punt de vista espiritual, és l’aprofundiment en les motivacions de Mandela, que tenen la seva font en un text que el líder negre rellegia constantment a la presó. Es tracta d’un poema de William Ernest Henley, que dóna títol a la pel•lícula i que acaba d’aquesta manera: “Les circumstàncies no m’han rendit encara. Sota les mans de la fe escolto la seva crida, estic destinat més enllà d’aquest lloc d’ira i llàgrimes. Anhela el cor d’ombres… No tindré por. He de ser fort i seguir endavant. Sóc l’amo del meu destí. Sóc el capità de la meva ànima”. Aquesta perspectiva antropològica serà la que permet edificar el perdó llençant la ira al mar, com demanarà rotundament el protagonista.

Així, el perdó emergirà, més que com a quelcom necessari i lúcid —un càlcul humà—, com a quelcom que ens transcendeix i que té un fonament últim en Déu. Així ho assenyalarà la pregària d’acció de gràcies final oferta per l’únic jugador negre del equip dels Springboks, i com també destaca l’himne nacional de Sud-àfrica que es canta en la pel•lícula i proclama “Déu beneeixi l’Àfrica”.

Recomanada a alumnes d’ESO i Batxillerat.

Un somni possible

Director: John Lee Hancock

Any de realització: 2009

Inclòs al cicle VII Setmana de Cinema Espiritual: Ferms en la fe.

Programació: Dies 24, 25 i 26 de novembre.

Pel•lícula l’èxit de la qual va causar una gran sorpresa als EUA i en el que sens dubte va tenir a veure la promoció que en fan fer les diferents esglésies cristianes, fet que novament recalca com aquest tipus de pel•lícules tenen un grup de públic que sap apreciar-les.

L’itinerari de superació d’un jove afroamericà, Michael Oher, que sortirà de la marginació i l’abandonament amb l’ajuda de Leigh Anne Tuohy, en la millor interpretació de la carrera de Sandra Bullock i que li va fer merèixer l’Oscar a la millor actriu. Una historia de superació i acolliment marcada pels valors cristians i familiars.

Recomanada a alumnes d’ ESO.

Un himne al compromís social cristià

Director: Michael Apted

Any de realització: 2006

Inclòs al cicle VII Setmana de Cinema Espiritual: Ferms en la fe.

Programació: Dies 8, 9 i 10 de novembre.

La pel•lícula és un homenatge a la figura de William Wilberforce (Ioan Gruffudd), membre independent del Parlament pel partit tori que durant gairebé 20 anys va lluitar en la cambra per l’abolició de ’esclavitud. Fidel a l’ambientació del segle XIX anglès, la pel•lícula té fortes ressonàncies espirituals. Ja la referència constant a l’himne litúrgic que assenyala el títol, “Amazing Grace”, ens mostra el mateix compositor de l’himne que canta: “Estava cec, però avui ja hi veig. Perdut, i Ell em va trobar”. Les motivacions cristianes del protagonista es presenten amb transparència: “Déu ha posat davant meu grans propòsits: suprimir el comerç d’esclaus i reformar la societat”. Aquesta inspiració destaca les implicacions socials del missatge cristià. Cal destacar el moment de dubtes del jove Wilber quan ha de discernir si dedicar-se plenament a Déu o continuar en l’acció política. En aquest moment el grup abolicionista li proposarà: “Nosaltres, humilment, et suggerim que pots fer les dues coses… Segurament els principis del cristianisme duen a l’acció a l’igual que fan amb l’oració”. I, d’aquesta manera, aprendrà en la seva pròpia vida que la missió és lenta i que “de vegades Déu fa el seu treball amb una pluja suau més que no pas mitjançant la tempesta.”

Recomanada a alumnes de 3r, 4t ESO, 1r i 2n Batxillerat.