On aprendre a morir és aprendre a viure.
La nova pel·lícula de Gustavo Ron suposa un salt qualitatiu destacat en la seva carrera cinematogràfica (Mía Sarah, 2006) tant per la profunditat temàtica com per la maduresa expressiva. Vivir para siempre emociona i qüestiona, fa pensar i convida a sentir, fa participar del patiment però renova els desitjos de viure. Marcada per una intenció clarament espiritual, convida a enfrontar els grans interrogants de la vida i de la mort des de la perspectiva d’un noi d’onze anys.