crítiques

Director: Peter Ramsey (2012). Durada 97′.

Inclòs al cicle X Setmana de Cinema Espiritual: Infinites-Dimensions.

“El origen de los Guardianes” és una pel·lícula animada, produïda per DreamWork . El film va ser dirigit por Peter Ramsey. Explica la història dels Guardians (Nord o Santa Claus, la Fada de les Dents, Bunnymund o el Conill de Pasqua, i l’Home de Sorra), que allisten Jack Frost (l’esperit de l’hivern) per a evitar que Pitch (l’Ombra) deixi sumit el món en l’obscuritat. Compta amb les veus de Chris Pine (Jack Frost), Isla Fisher (la Fada de les Dents), Hugh Jackman (el Conill de Pasqua), Alec Baldwin amb accent rus (Santa Claus), Jude Law (Pitch) i Dakota Goyo (Jamie).

La narració recull tres dies abans de Pasqua al Pol Nord, i Santa Claus, o Nord, com li diuen els seus amics, està molest perquè l’Ombra està amenaçant els nens del món amb inductors de la por,  “els cavalls de la nit”. Nord crida els Guardians de la infància perquè l’ajudin en aquesta lluita. Però a més es planteja afegir un nou membre al grup, Jack Frost. Tanmateix, Jack està trist perquè els nens no creuen en ell, i no es decideix a unir-se als Guardians immediatament. Quan l’Ombra empresona les fades, Jack es decideix i aquesta disposició li permetrà descobrir la veritat sobre el seu origen.

Es tracta d’una adaptació de William Joyce de “Los Guardianes de la niñez.” No es una pel·lícula religiosa, malgrat que s’emmarca en el Nadal i la Pasqua, però apunta alguns temes cristians. Així, Jack representa la disposició a donar la vida sobre el rerefons de Pasqua. Especialment significativa és la metàfora de l’home de la Lluna, que al·ludeix a Déu que permet vèncer la por; així n’hi ha prou que un sol nen cregui perquè tot sigui possible amb la seva ajuda. Al final, enmig de les dificultats, hi ha esperança i triomfa l’amor. El problema, una certa banalització dels símbols cristians, tot i que es pot recuperar des de la reflexió.

 Recomanada: Alumnes entre 3r i 6è de Primària.

Director: Bill Muir (2013).

Inclòs al cicle X Setmana de Cinema Espiritual: Infinites-Dimensions.

Es tracta d’una pel·lícula d’aventures nord-americana d’inspiració cristiana adreçada a nens a partir de 9 anys. En Daniel ve a fer una donació a una casa d’acollida per a nens sense llar. Allà el conviden a explicar un conte que ha d’improvisar. Aleshores implica en la seva narració tres dels nois que són allà, el solitari Billy, l’abstreta Allie i Huko, actiu i una mica arrogant. En una excavació arqueològica, el pare d’en Billy busca un medalló amb estranys poders. Junts, en Billy i l’Allie el troben, amb la sorpresa que té poders especials que els permeten ser transportats en el temps, cosa que els durà a una divertida aventura. Hi descobriran alguns assumptes importants que tenen a veure amb Déu i la fe.

 Recomanada: Alumnes entre 3r i 6è de Primària.

Director: Ken Kwapis (2012). Durada 107′.

Inclòs al cicle X Setmana de Cinema Espiritual: Infinites-Dimensions.

Basada en fets reals. Un periodista (John Krasinski) i una voluntària de Greenpeace (Drew Barrymore) es proposen salvar una família de majestuoses balenes grises que han quedat atrapades pels gels del Cercle Polar Àrtic. La parella ha de convèncer els membres de la comunitat inuit, les empreses petrolieres i l’exèrcit dels EEUU perquè oblidin les seves diferències i alliberin les balenes. Gràcies a aquesta situació s’aconsegueix una mena de treva, tot i que passatgera, en la Guerra Freda. (FILMAFFINITY)

Algunes crítiques: “En comptes de ser una història d’un grup de gent meravellosa fent coses meravelloses, és més aviat la història d’un grup de gent normal que es converteixen en millors persones com a resultat de fer quelcom meravellós” (Mick LaSalle a San Francisco Chronicle). “Una pel·lícula emocionant, encantadora i en ocasions bastant divertida (…) (Lou Lumenik a New York Post).

 Recomanada: Alumnes d’ESO.

Director: Andrew Erwin i John Erwin (2011). Durada 107′.

Inclòs al cicle X Setmana de Cinema Espiritual: Infinites-Dimensions.

Petita i fresca producció independent sobre el valor de la vida i la reconciliació. Interessant per a joves, ja que la història és marcadament juvenil.

Hannah, la protagonista, interpretada per l’actriu Rachel Hendrix, és una jove universitària de 19 anys que pateix d’epilèpsia, asma i depressió. L’origen d’aquests mals, al principi desconegut, es revela després: és la supervivent d’un avortament. Després d’aquest descobriment es distancia dels seus pares adoptius, que li havien ocultat el seu origen i, amb l’ajuda d’uns amics, empren un viatge de maduració a la recerca de la veritat. Amb el contrast d’un capellà i orientant-se en els esdeveniments, malgrat la confusió i el desconcert, la Hannah emprendrà el camí per a retrobar-se amb la seva mare biològica, la dona que va intentar matar-la. Des d’allà es trobarà amb ella mateixa i amb els seus pares adoptius. Un itinerari cap al perdó i el sentit de la vida.

Basada en un fet real, la vida de Gianna Jessen. La seva mare estava embarassada de set mesos i mig quan va decidir sotmetre’s a un avortament per injecció salina, que mata el nadó por enverinament i cremades. Però aquell nadó, la Gianna, va sobreviure al procediment. La seva mare la va entregar en adopció. És també interessant aquest testimoni amb el que es pot completar la pel·lícula.

 Recomanada: Alumnes d’ESO.

Director: Tom Hooper (2012). Durada 152′.

Inclòs al cicle X Setmana de Cinema Espiritual: Infinites-Dimensions.

El gran èxit del musical que adapta “Els miserables” es transposa a la pantalla en una realització de l’oscaritzat Tom Hooper. Fidel a l’obra romàntica de Víctor Hugo manté la inspiració profundament cristiana de l’original, i trasllada un llibret teatral amb poc diàleg parlat i 50 cançons del compositor Claude-Michel Shonberg i els lletristes Alain Boublil i Herbert Kretzmer. La novetat d’aquesta adaptació és que pren l’obra de teatre musical com a punt de partida i assumeix el repte, del qual en surt bastant airós, de trasplantar-lo al llenguatge cinematogràfic.

L’obra literària és un clàssic de la novel·la romàntica amb connotacions polítiques, ètiques i religioses. L’antagonisme entre la bondat de l’ex-convicte redimit Jean Valjean i la persistent persecució de l’inspector Javert, atrapat en el mal, es desplega durant la insurrecció de juny de 1832 a París. La situació de misèria econòmica, les conseqüències devastadores de la pesta i els abusos de la monarquia exploten en una petita rebel·lió republicana, després de la mort del general Jean Maximilien Lamarque, que és esclafada per les tropes del rei Lluís Felip I. La novel·la se serveix d’aquest arquetip de rebel·lió per a mostrar la possibilitat del canvi des de la transformació personal en clau social i utòpica inspirada pel sentit cristià.

Molt interessant sobre el sentit cristià de l’amor, el perdó, la justícia. El guió és totalment cantat i, en ser en anglès, exigeix els subtítols. També tenim un text literari al darrere.

 Recomanada: Alumnes Batxillerat i pràctica de llengua anglesa.

Director: Ang Lee (2012). Durada 125′.

Inclòs al cicle X Setmana de Cinema Espiritual: Infinites-Dimensions.

Ang Lee, seguint l’èxit editorial de la novel·la “La vida de Pi” del salmantí Yann Martel, ens situa frontalment i directa davant la pregunta sobre el sentit de la vida, tot col·locant Déu i les religions en l’entranya de la realitat. Prenent com a base el caràcter simbòlic dels relats, la pel·lícula-faula empra la tecnologia digital i el 3D per a representar la bellesa oculta, i convida a la contemplació de l’existència i el misteri que ens envolta.

Parteix d’una bona representació de la recerca espiritual del jove Pi, ambientada a Pondicherry (l’Índia francesa), que va des del descobriment de les seves arrels hindús representades per la seva mare, la racionalitat utilitària i objectiva del seu pare, la inesperada trobada amb la figura de Crist per mitjà d’un sacerdot catòlic, fins a l’apropament a l’oració islàmica. El jove buscador topa brutalment amb la tragèdia en unes seqüències de gran tensió dramàtica durant l’enfonsament. Després de la tempesta atmosfèrica vindrà la tempesta interior en el petit bot salvavides, amb una meravellosa reconstrucció digital dels diferents animals que acompanyen Pi. Aquí la pel·lícula exigeix a l’espectador una disposició més contemplativa, amb els efectes digitals i tridimensionals del cel estrellat,el mar fosforescent i les seves criatures, així com la misteriosa illa dels suricates.

Es tracta d’una pel·lícula valuosa i recomanable. Planteja de forma valenta les preguntes, construeix la tensió narrativa que busca el sentit quan la innocència sucumbeix, el mal irromp i triomfa una bondat misteriosa. Així mateix, convida a l’admiració davant la realitat, reconstruint digitalment una mirada penetrant i imaginativa que ensenya a contemplar. Tot i que manca autenticitat i compromís, factors que acostumen a sucumbir al desig d’acontentar el públic. Però almenys ens queden ben plantejades les preguntes, que no és poc.

 Recomanada: Alumnes d’ESO i Batxillerat.