El perdó del qual neix un poble

Director: Clint Eastwood

Any de realització: 2009

Inclòs al cicle VII Setmana de Cinema Espiritual: Ferms en la fe.

Programació: Dies 11, 12 i 15 de novembre.

El més suggeridor, des del punt de vista espiritual, és l’aprofundiment en les motivacions de Mandela, que tenen la seva font en un text que el líder negre rellegia constantment a la presó. Es tracta d’un poema de William Ernest Henley, que dóna títol a la pel•lícula i que acaba d’aquesta manera: “Les circumstàncies no m’han rendit encara. Sota les mans de la fe escolto la seva crida, estic destinat més enllà d’aquest lloc d’ira i llàgrimes. Anhela el cor d’ombres… No tindré por. He de ser fort i seguir endavant. Sóc l’amo del meu destí. Sóc el capità de la meva ànima”. Aquesta perspectiva antropològica serà la que permet edificar el perdó llençant la ira al mar, com demanarà rotundament el protagonista.

Així, el perdó emergirà, més que com a quelcom necessari i lúcid —un càlcul humà—, com a quelcom que ens transcendeix i que té un fonament últim en Déu. Així ho assenyalarà la pregària d’acció de gràcies final oferta per l’únic jugador negre del equip dels Springboks, i com també destaca l’himne nacional de Sud-àfrica que es canta en la pel•lícula i proclama “Déu beneeixi l’Àfrica”.

Recomanada a alumnes d’ESO i Batxillerat.