Com cada any oferim la nostra valoració de les deu millors pel·lícules des del punt de vista espiritual. Les presentem com un material vàlid per a la recuperació educativa i pastoral per mitjà del DVD. Avui és imprescindible triar bé allò que veiem per a ser millors persones. I creiem que aquest tipus de cinema convida a aprofundir en els grans interrogants, proposa una mirada oberta al misteri de Déu i ens convoca a ser bones persones. Aquest any, a més, oferim cinc pel·lícules per a veure en família, que poden ser per als nens però que també tenen registres ressenyables per als adults. Finalment, aconsellem un quintet de DVDs importants amb un corol·lari sobre el moment actual del consum cinematogràfic.

LES DEU MILLORS

* L’any assenyala la data de l’estrena original, malgrat que totes es van estrenar al nostre país l’any 2009.

1.- Gran Torino (2008) Clint Eastwood

Clint Eastwood és un dels grans mestres que en els últims anys hem assenyalat, i probablement assenyalarem, com una de les filmografies de més interès espiritual. A Gran Torino ha sabut explicar una història senzilla amb una gran força dramàtica, tot plantejant temes espirituals importants, com ara el sentit del perdó, la redempció com a sacrifici o el camí de conversió. L’experiència amb el públic ens permet afirmar que és una pel·lícula que arriba profundament a joves i adults. I, des del punt de vista cristià, no tan sols presenta una imatge positiva de l’Església, representada en el pare Janovich, sinó que també ofereix una poderosa imatge crística en les decisions finals del protagonista.

2.- Amazing Grace (2006) Michael Apted

A pesar d’una estrena lamentable (a causa de l’escàs nombre de còpies, la fugacitat del seu pas per la cartellera i l’oferta únicament en versió original subtitulada), ens trobem amb una de les pel·lícules més importants, des del punt de vista espiritual, d’aquest any. Aquest homenatge a William Wiberforce —un parlamentari de la Cambra dels Comuns, que va dedicar, des de la seva joventut, la seva activitat política a la lluita contra l’esclavitud i les injustícies socials— es presenta amb una magnífica posada en escena i una sèrie d’actuacions excepcionals, en la tradició del millor cinema britànic. Marcada profundament per la perspectiva social cristiana, és una pel·lícula imprescindible per a conèixer la força ètica de l’Evangeli i la seva herència en la nostra cultura.

3.- Katyn (2007) Andrzej Wajda

Esglaiadora pel·lícula del mestre polonès Andrezej Wajda, amb què ha volgut segellar la seva àmplia i significativa filmografia. Aquest testament fílmic tracta sobre el genocidi de Katyn perpetrat pel comunisme soviètic l’any 1940, que va afectar personalment el director, ja que el seu pare era un dels 20.000 oficials i ciutadans polonesos assassinats. Narrada des de la perspectiva dels supervivents, especialment les dones, és un himne a la reconciliació des de la memòria que cerca la veritat. La fe catòlica es mostra amb intensitat en diferents moments, però d’una manera més contundent ens els últims minuts. Així, l’últim pla és una icona que convé no oblidar i encara menys enterrar. Llàstima que, també en aquest cas, el públic es mogui més per la publicitat manipuladora que per l’elecció del bon cinema.

4.- Slumdog Millionaire (2008) Danny Boyle

Aquesta sí que ha estat una pel·lícula d’èxit entre el gran públic, a la qual cosa sens dubte ha contribuït el fet de guanyar 8 Oscars. El director Danny Boyle, de formació i conviccions cristianes, ha sabut explicar una dura història sobre la superació des de la misèria fins a la victòria. Narrada com un conte de fades, segueix la història de tres nois que neixen a les barraques de Bombai i, com des del protagonisme de Jamal, veuran el triomf de la bondat i l’amor més enllà de la injustícia i la violència. Amb un format innovador, un ritme trepidant i l’encreuament de tres tempos de la història, ens presenta una intriga que mou l’espectador cap a l’esperança i que convida a reconèixer la presència de la Providència que acompanya els esdeveniments, tot respectant la llibertat però alenant la bondat.

5.- The Visitor (2007) Thomas McCarthy

És la història de una visita de gràcia en la qual es veu embolicat un fosc professor universitari, genialment interpretat por Richard Jenkins, el qual, després d’enviudar viu sense sentit i la seva vida canvia en conèixer Tarek, un siri que duu la percussió al cor, i que representa l’alegria i les ganes de viure que li manquen al protagonista. En aquest itinerari de transformació veurem com creix en ell la sensibilitat i el compromís, la capacitat d’estimar i l’exercici responsable de la llibertat. Una pel·lícula que, a més, és un crit contra la injustícia de les lleis d’immigració i que planteja com de vegades la sorpresa de la bondat ens pot venir dels altres més llunyans, dels que no són de la nostra mateixa cultura. Una pel·lícula imprescindible de bon cinema, explicat amb precisió i profunditat antropològica.

6.- La caja de Pandora (2008) Yesim Ustaoglu.

La malaltia d’Alzheimer de l’avia obrirà la capsa de Pandora d’una família que viu a la riba de la infelicitat. Com si una maledicció els caigués al damunt quan l’anciana, una genial Tsilla Chelton de 89 anys, desapareix de casa. Amb aquesta fuga comença un periple cap a la veritat que implicarà tota la família, quan ha d’acudir a un poblet de muntanya a la costa del Mar Negre. La lucidesa de la demència, la veritat dels folls, no podrà doblegar el desvariejament dels qui estan instal·lats en la comoditat o el fracàs; però sí aconseguirà moure els qui senten que la vida va molt més enllà i sempre estan disposats a pujar a una muntanya, tot i que les forces ja siguin escasses. Una aliança on els més vells transmeten l’esperança als més joves.

7.- Despedidas (2008) Yojiro Takita

Daigo, un violoncel·lista a l’atur, descobreix la seva vocació quan abandona Tokio amb Mika, la seva dona, i es trasllada a la ciutat i la casa on va viure durant la seva infància. Un procés lent i sorprenent el convertirà en un especialista en el nôkan, ritual mortuori japonès que comporta un recordatori del difunt des de l’acte d’embalsamament. En el seu aprenentatge es creuaran una sèrie d’històries de reconciliació dels vius amb els morts i anirà, a poc a poc, obrint la seva pròpia història cap a un camí de pacificació. La pel·lícula ens arribarà a emocionar i ens permetrà contemplar la mort des d’una perspectiva diferent, que comporta una autentificació de la vida i una crida a assumir-la tot acceptant-ne el dramatisme, però des d’una confiança disposada a reconèixer que estem en bones mans.

8.- El curioso caso de Benjamin Button (2008) de David Fincher

Basada en una novel·la de F. Scott Fitzgerald, tracta de la vida singular de Benjamin: un estrany nadó que neix vell i, amb el pas del temps, s’acabarà convertit en nadó. Es construeix com la confessió d’una mare a la seva filla sobre el seu veritable pare, quan s’apropa l’huracà Katrina i la mort de l’anciana. Aquest estrany personatge, que tindrà un cos que creix a l’inrevés del seu esperit, ens oferirà un personatge que madura de una manera diferent i que també haurà d’estimar Daisy —el seu fidel i veritable únic amor—, de una manera diferent, tot i que no per això impossible. La pel·lícula pot ser un comentari al Cohèlet, on, des de la perspectiva del final, es descobreix una millor orientació del recorregut. Quan ja s’ha experimentat la decrepitud del final es valora aquella fe que, reconeixent que “tot és vanitat”, sap que la vellesa no és per a dèbils.

9.- El erizo (2009) Mona Achache

Adaptació del famós llibre de Muriel Barbery La elegancia del erizo i que suposa el primer llargmetratge de la directora francesa Mona Achache. Basada en el contrast de dos personatges: d’una banda, una nena amb un ric i intel·ligent món interior; de l’altra, la portera del número 7 del carrer Grenelle, una dona descuidada i una mica esquerpa. Però les dues tindran un secret que sortirà a la llum amb l’arribada de Kakuro Ozu, un elegant viudo japonès. Aquesta revelació ens servirà de disculpa per a comprendre el secret profund de les persones i com de vegades allò essencial no rau en les aparences. Marcada per referències culturals i filosòfiques, la pel·lícula és una invitació a viure estimant per tal de superar el tedi del buit ambiental. No perdeu de vista l’actuació excel·lent de Josiane Balasko i la banda sonora de Gabriel Yared.

10.- Frozen River (2008) de Courtney Hunt

Història sobre la resistència i l’amistat de dues dones que comencen enfrontades però que tramaran un profund llaç de solidaritat que té com a origen comú una maternitat transcendida i el desig d’estimar, fins i tot per damunt de les seves forces.

Dirigida per Courtney Hunt, a pesar de l’inhòspit de la natura —representada en el riu gelat que dóna títol a la pel·lícula— ens presenta els personatges amb gran versemblança, amb una destacada actuació de Melissa Leo i una perfecta rèplica de la desconeguda Misty Upham. La duresa i la desolació a la qual ens enfronten les imatges ens permetrà trobar en l’ànima de les protagonistes una generositat desmesurada que retorna la confiança en l’ésser humà, fins i tot en les  situacions de soledat i límit a les quals s’enfronten.

EL QUINTET SELECTE DE CINEMA FAMILIAR

1.- Up (2009) Peter Docter

Indiscutiblement una de les millors pel·lícules de l’any, no tan sols per la innovació formal de l’animació en 3D, sinó per la profunditat d’una història que convida a viure amb generositat i superació. Adequada tant per al públic infantil com per a joves i adults, la qual cosa la converteix en una pel·lícula veritablement per a tots els públics.

2.- Planet 51(2009) Jorge Blanco, Javier Abad i Marcos Martínez

Pel·lícula espanyola d’animació i gran pressupost sobre una família d’extraterrestres que viu tranquil·lament en el seu planeta fins a l’arribada del qui per a ells és un alienígena: un ésser humà. El Capità Charles “Chuck” Baker, astronauta americà, aterra a Planet 51 pensant que és la primera persona que trepitja el planeta. Per a la seva sorpresa, descobreix que el planeta està habitat per petites criatures verdes que viuen feliçment i l’únic temor de les quals és ser envaïdes per alienígenes.

3.- Siempre a tu lado Hachiko (2009) Lasse Hallström

Basada en una història real que va tenir lloc al Japó entre 1920 i 1930, ha passat a convertir-se en una faula sobre la fidelitat d’un gos envers el seu propietari. Ben interpretada per Richard Gere i Joan Allen, resulta atractiva i emocionant sense embafar.

4.- Ice Age 3. El origen dels monstruos (2009) Carlos Saldanha i Mike Thurmeier

Tercera cita amb els animals que es mouen en la Edat del Gel. Imatges, diàlegs i música donen com a resultat un conjunt veritablement interessant i harmònic. El missatge se centra en l’amistat, el grup i la família.

5.- Ponyo en el acantilado (2008) Hayao Miyazaki

Ja un clàssic de l’animació del reconegut Hayao Miyazaki. Aquesta actualització de “La sireneta” explica la història de Sasuke, un nen de 5 anys, i la seva relació amb una princesa-peix que es vol convertir en un ésser humà. Molt valorada en el festival de Venècia de 2008.

UN ALTRE QUINTET D’IMPRESCINDIBLES

1.- Soah (1985) Claude Lanzmann

Recentment editat entre nosaltres, és el més profund testimoni audiovisual de l’holocaust. Són nou hores d’entrevistes a diferents protagonistes: supervivents, testimonis i autors, acompanyades d’imatges dels camps. Un document imprescindible.

2.- Corazones rebeldes (2008) Stephen Walker

Un cor que no s’assembla a cap altre. Està integrat per jubilats d’entre 75 i 93 anys residents a Northampton, Massachusetts, que han recollit crítiques excel·lents arreu on han actuat. A una edat en què moltes persones han mort o estan passant els seus últims dies en residències per a gent gran, aquests jubilats han pujat a l’escenari per cantar a crits rock d’Outkast, Jimi Hendrix i Radiohead. Té un profund contingut espiritual i creient, sobretot a l’hora d’afrontar la mort i la vida en el seu tram final.

3.- Testimonio: La vida secreta de Juan Pablo II  (2009) de Pawel Pitera

Basada en el llibre “Una vida amb Karol”, escrit pel qui fou el seu secretari personal durant 40 anys, l’actual Arquebisbe de Cracòvia, el Cardenal Stanislaw Dziwisz.

4.- Decàlogo (1988) Krzystof Kieslowski

Sèrie realitzada per a la televisió polonesa sobre dilemes morals a partir dels deu manaments. Escrita pel seu guionista habitual, Krzysztof Piesiewicz, que va tenir la inspiració contemplant un quadre polonès del segle XIV en el Museu Nacional de Varsòvia. És una obra de referència del cinema espiritual contemporani on, a través dels manaments, veiem com en un mirall quelcom del costat ocult de les nostres vides.

5.- La mirada de Ouka Leele (2009) Rafael Gordon

Rafael Gordon, cineasta profund i poc convencional, ens dóna a conèixer la vida i l’obra d’aquesta artista multifacètica que s’expressa per mitjà de la fotografia, la pintura i també la poesia. És un documental d’una gran bellesa plàstica, que ens permet apropar-nos al sentit profund de l’experiència estètica com a porta a l’experiència mística.

COROL·LARI  PER A UN TEMPS DE CANVI TECNOLÒGIC

Assistim a un important canvi en el consum audiovisual que influeix també en el cinema. La presència de les 3D i els grans llançaments comanden el cine comercial, mentre que la importància de pel·lícules profundes amb recorreguts de prestigi en festivals defineix el territori més independent o d’autor. No obstant això, les sales suporten la crisi d’un consum que es trasllada a casa i que es bifurca a altres formats especialment diferenciats: les sèries televisives i els curtmetratges a Internet.