La revista de la Federació d’Ateneus de Catalunya ha realitzat una entrevista a Mn Peio, director de la VII Setmana de Cinema Espiritual, que reproduïm íntegrament.

Quan fa que va començar el CICLE DE CINEMA ESPIRITUAL ( d’on va sorgir la idea, quines entitats i associacions ho van fer possible ).

El cicle de Cinema Espiritual començà l’any 2003 a Barcelona, des de la iniciativa d’algunes distribuïdores de cinema i d’associacions cristianes que apostaven per oferir una mostra del cinema de valors i ésser una referència espiritual, amb una especial atenció envers el diàleg interreligiós. En aquest sentit, l’entitat d’Els Lluïsos d’Horta va mostrar des del primer instant una total implicació humana i logística (oferint les seves instal·lacions i contactant amb les escoles) sense la qual el projecte no s’hauria pogut endegar i consolidar any rere any.

Ja porteu sis edicions, quina és la vostra experiència? (tipus de públic, què agrada de la iniciativa i què cal canviar… )

L’experiència d’aquestes sis edicions ens duu a valorar la referència educativa de la nostra proposta, ja que només a Barcelona són més de 100 els centres educatius que ofereixen en la seva proposta formativa el cinema com a mitjà educatiu. Creiem que aquest interès va creixent en un context on el mitjà audiovisual es fa imprescindible en la comunicació i transmissió de missatges.

Projectar cinema espiritual és també projectar valors? Quins i de quina manera es reflecteixen a les pel·lícules?

El cinema espiritual és un cinema de valors però que també contempla l’obertura a la transcendència i el misteri, així com les experiències de les diferents religions. Aproximadament, el 20 % del cinema que s’estrena té referències espirituals o religioses des de diferents opcions i geografies. Aquest cinema convida a la reflexió sobre els grans temes com ara la vida, la mort, les relaciones personals, la justícia, la solidaritat o la llibertat.

Sobre la tria de pel·lícules, què es busca? quin és el missatge/s que es vol transmetre?

La selecció de les pel·lícules es duu a terme a partir de les estrenes del darrer any i en diàleg amb educadors, que en valoren la qualitat cinematogràfica i la proposta de contingut amb les seves possibilitats. Normalment, triem també un grup de pel·lícules variades pel que fa al tipus de gènere, de destinataris i també d’estil, tant comercial com més independent.

En quant a la programació d’enguany, quin era el repte? (entenent que l’objectiu és formar)

Les  pel·lícules d’aquest any adreçades al públic jove són Invictus, Amazing Grace, The Blind Side, El concierto, Carta a Dios i Planet 51. Pel que fa al públic obert, la que des d’enguany anomenem Mostra de Cinema Espiritual, abasta les properes estrenes de cinema  espiritual, que seran Des hommes et des dieux, Cartas al padre Jacob, El último bailarín de Mao o Babies.

La implicació de les escoles i centres de formació en aquest cicle.

La implicació dels educadors i els centres de formació és molt interessant, ja que comporta que avui l’educació necessàriament ha d’entrar des de la competència comunicativa i digital en aquest món expressiu. Les guies didàctiques que es lliuren després de les sessions permeten continuar el treball formatiu a l’aula. Els materials plantegen diferents dinàmiques d’aprofundiment en les competències bàsiques a les quals cadascuna de les pel·lícules dóna cabuda, que van des de la lingüística fins a la interpersonal-social, la iniciativa personal o l’expressió cultural. Així, el cinema s’integra en l’acció educativa, essent no tan sols un valuós mitjà didàctic de comunicació sinó també d’expressió en la vida normal.

La visió de futur del cinema espiritual. Hi ha moltes iniciatives com aquesta?

En aquest moment, la Setmana de Cinema Espiritual s’estén per 55 ciutats de l’estat espanyol; l’any passat s’hi va incorporar Itàlia i aquest any s’hi ha sumat França. Així que estem en un moment d’àmplia expansió d’aquesta proposta, que, en avançar de forma coordinada obre noves possibilitats. Avui, la distribució del cinema espiritual ha crescut en un 400 % i detectem que aquesta línia augmenta. Hi ha un tipus d’espectador que tria i entre els que trien aquest cinema, sembla important.

On vol arribar i a qui?

El nostre desig és ampliar cada vegada més l’oferta, ja que des de la pluralitat de cinema que s’ofereix en les diferents pantalles, tant a la sala cinematogràfica, com a la televisió o l’ordinador, aquest cinema alimenta una dimensió personal que cada vegada planteja més necessitats: l’aprofundiment espiritual. En aquest sentit, la Mostra de Cinema Espiritual es consolida com una oferta en ple creixement. La distribució d’aquest tipus de cinema cada vegada es fa més àmplia i les produccions a nivell mundial creixen en interès. La nostra missió és poder-les mostrar al públic.

De quins valors haurem de parlar o s’hauran de reforçar de cara el futur?

Essencialment, la proposta del cinema espiritual desitja mantenir viu els interrogants profunds que ens afecten a tots i que tenen una gran amplitud. Així, la ecologia, la lluita por la justícia, l’art i l’expressió significativa, la mort i el més enllà, les relacions obertes a la pau, el perdó i la reconciliació, l’experiència religiosa i les seves expressions, la pregària i l’obertura al misteri. Totes aquestes qüestions ens afecten i el cinema hi té quelcom a dir i aportar.

MOLTÍSSIMES GRÀCIES PER LES RESPOSTES.

(Elisabet Isasi-Isasmendi – Periodista · Creativa – http://isasmendie.wordpress.com)